França no hauria de confiar massa en el seu triple A, atorgat per les agències de notació i, alhora, criticar una actitud suposadament irresponsable dels Estats europeus del sud, com l’espanyol o el portuguès.

En efecte, el seguidisme dels dirigents francesos davant d’una política econòmica alemanya insolidària és la causa principal dels greuges actuals. França no hauria d’haver deixat mai que la moneda única es construís sobre unes bases tan dolentes :

L’obsessió alemanya per la lluita contra la inflació, que ha dut a atribuir aquesta missió única a la institució independent del Banc Central Europeu (BCE), priva de governar econòmicament, fet que seria molt necessari per asolir el creixement, l’ocupació i una política factible d’intercanvi davant del dòlar o altres iuan, lliura i ien. L’absurda prohibició del BCE per comprar de nou titols de deute sobirà ha estat  assenyalada, massa lleument, com un intent de derogar el reglament per tal de limitar l’especulació…

D’ara endavant seguir Alemanya en el camí de l’austeritat permanent seria un nou error. Els plans de rigor ens conduirien cap a una recessió dramàtica respecte de la creació de llocs de treball, els drets socials adquirits i el consum. En canvi, un pla de rellançament concertat ens permetria d’aixecar el cap. 

No hi ha alumnes bons i alumnes dolents a Europa. Hi ha bàsciament conceptes molt diferents en relació a les finances públiques segons si parlem dels països del nord i dels països del sud. Aquests s’han de tenir en compte per  una renovació completa del sistema : modificació dels estatuts i missions del BCE, baixa de l’índex de càlcul de l’Euro, preferència comercial comunitària… Si s’implanten a temps, aquestes disposicions permetrien d’abastar millor crisis futures i d’evitar la pèrdua de la moneda única. Amb tot, si les coses anessin així, el pla alternatiu consistiria en l’establiment d’una moneda comuna per a les transaccions internacionals, que encapçalaria el retorn de les monedes estatals, que fluctuarien amb uns marges que tots negociaríem.

La politica(és a dir, la voluntat sobirana dels pobles) ha d'utilizar l'economia i no al revés.

Olivier Amiel
Delegat nacional del Moviment Republicà i Ciutadà, que lidera a Fraça l'exministre Jean-Pierre Chevènement.

Site Internet d'El Triangle